Ja se que fa una burrà de temps que no escric pero tampoc es que tinga massa temps pa fer-ho pero bueno, aprofite ara i despres aniré a estudiar un poc. Ahir vaig anar al concert de Tashkenti+Atupa+Aspencat. Si tinc que definir-ho en una paraula, només ho definiria aixï: INCREIBLE. Osiga, corrida total. Vaig disfrutar moltissim, Atupa va estar espectacularment espectacular, es van menjar a tothom, colegui. Els millors sense cap dubte. Aspencat també va estar molt be pero m'esperava mes d'ells la veritat, pero algu va apareixer quan aquestos estaven tocant i em va fer disfrutar d'Aspencat molt mes del que ho hauria fet si no estiguera ell. Va ser molt bonic, jo. I Tashkenti ... bo, no el coneiia ni el tato pero bueno, tambe varen estar be!

_________________________________________________________________________________

Canviant de tema, la meua vida se esta fent massa monotona, tots els dies la mateixa puta rutina, sense res interesant que contar al respecte, ja que no he trobat a ningu suficientment especial per a que puga dir " joder, quina meravella de vida, cada dia una experiencia nova " pes no, no ha arribat aquest moment, i si que es de veres aixo que diuen de " ets massa jove pa aixo " pero joder, jo tambe vuic tindre records de la meua juventut, sas? No se que em depara el futur.

JOOOOOOOOOOOOOOOO VULL ESTAR AIXI SEEEEEEEEEEMPRE!! #ATUPALOCO

Tot està taronja. Valéncia torna a cremar-se. Les putes sendres omplin la majoria de les cases de la comarca del Serrans. Fins als ous de que es cremen arbres i no hi hajen persones suficients per apagar el foc, gràcies als recorts del govern de Rajoy. Fins als ous de la política del Govern d'Espanya. Fins als ous de que es malgasten els nostres diners en coses que realment no fan falta a aquest pais de merda. Fins als ous dels politics corruptos, que guanyen, roben i gasten diners en les seues families. FINS ALS OUS DE TOT.
I com jo, milers de persones que ahir 25-9-12 ixqueren al carrer en Madrid a manifestar-se per exigir la dimissio inmediata del govern. Gent que com jo, està fins als ous de tot el que s'està fent a l'escola pública, a la sanitat publica, els recorts als funcionaris. Fins als ous de que nomes retallen als serveis publics, a la gent que no pot quasi viure per la merda que el govern lis dona per a intentar subsistir. Dieu-me ... amb 400€, podem pagar: la hipoteca, l'aigua, la llum, el gas, menjar durant tot un mes per a 4 persones? La resposta es NO. Totalment impossible, senyors. Doneu-vos compte de la vostra merda de gestio, joder. Esteu empeorant les coses al pais.

Soc jove, i estic dispossada a lluitar el que faça falta per a que els meus fills i els fills dels meus fills puguen disfrutar d'un futur millor. Escola de qualitat, sanitat de qualitat i gratis, per suposat. Per que baixen les taxes d'universitat, perque es una burrà aixo que tenim que pagar per a estudiar. Universitat publica? JÁ! Com podeu dir que es universitat publica quan tenim que pagar 200 euros per cada asignatura que estudiem? Enserio? Si considereu com a universitat publica aixo, deurieu mirar-vos el diccionari valencià - subnormals; subnormals - valencià.

________________________________________________________________________________

Doncs canviant un poc de tema, perque de veritat m'enerve molt, vaig ja a la meua vida, encara que no tinc massa que contar al respecte.
Les clases continuen sent una badofia, per no dir que van de mal en pitjor. M'aborrix moltissim, eh, pero moltissim a Geografia. Es una cosa .... bua, flipant.
En tema sentimental, seguix totalment igual. Encara que amb les coses mes claretes. Vull dir, he parlat amb una persona que m'ha donat a entendre que no val la pena estar aixi per cap persona i menys per ell, la veritat. Pero de vegades estan fàcil dir-ho i tan dificil fer-ho. Supose i confie que algun dia i de veritat coneixere a ixa persona que necesite, que em farà feliç i que em tractara com de veritat em mereixo. Es que enserio, que no val la pena, Clara. Osiga si tornes a llegir aço algun dia no molt lluny d'ara, no val la pena per a res, osiga ell es una persona mes al mon, no es mereix que tu l'estimes aixi i que ell no sapiga valorarte com cal. Continua amb el teu somriure que la gent al teu voltant es l'unic que vol vore.

" i tu la vas deixar escapar quan nomes tenies que estimar-la "

Ahir va ser el concert d'Obrint Pas, Aspencat, Los Chikos del Maiz i Arrap. La veritat va estar molt molt guai per la quantitat de gent que hi havia i damunt en el Molí, que no es que siga massa gran, pero bueno mos vam apretar un poc i va poder eixir be. Per altra banda, no vaig disfrutar perque tenia la meua ment en altre lloc: Ell. Osiga, si no el vaig buscar mil vegades, no el vaig buscar cap. Sempre que veia algu que podia estar amb ell, era com " no te que estar molt lluny " i aixi tot el rato fins que el trobava. Em vaig trobar amb ell nomes una vegada que vaig estar uns poquets minuts al seu costat, disfrutant de el primer concert sense estar amb ell. Es va fer dur quan van possar les nostres cançons, molt dur. Vaig notar despres que passava de mi un poc, pero que aixo no s'ho tinc en compte perque anava molt cego i vaig passar, pero no se, estava raro despres d'aquell dia que em va dir " no tal, esperat un poc mes perque m'estic aclarant " . Es que es tot tan subrealista que no m'ho crec ni jo, tio.

Despres amb l'altre que en veritat tenia que haver sigut al contrari, osiga, estar de puta mare amb el primer i mes o menys amb el segon; pues no. Vaig estar amb ell molt estona, perque si que anava cego pero de veritat i m'abellia estar alli amb ell. Es va notar que ell tambe volia estar alli amb mi i que de veritat li importava la meua presencia al seu costat ( no com altres ) . Estigui super be amb ell, encara que baix les mirades d'algunes persones ( xiques ) que no m'abellix nombrar perque no es mereixen ni que les anomene, jo vaig disfrutar de la nit ( el que vaig poder ) sense que ningu em possara impediments; amb u o amb l'altre.

No va ser la millor nit de concerts que he passat amb ell, pero nomes amb vore'l un poc, em va servir encara que estava MOLT CELOSA d'algunes que jo me se i es que asdfghjklñ PERO QUE ASCO DE PAVES , COLEGA!! Pareixia que em tenien envetja, xaval. Vaig passar pel seu costat i una li va tocar a l'altra com dient " eeeeeh mira, esta es Clara " enserio vos penseu que no em vaig donar compte? Sou mes tontes que una pedra!! Enfin, qui las fa, las paga i elles la van pagar quan vam fer pogos, vaig començar a pegar-lis d'una manera important i em senti super agust!

Tornant al tema d'abans, no se que vaig a fer. Les opinions d'este son tan cambiants que ja no se que pensar, la veritat. Vuic pensar que tot anirà be, pero es que no ho se, no ho tinc clar.
Es una persona que avui be, demà mal. No es que siga bipolar sino que crec que el que pensa, no o te molt clar o que es fàcil de canviar d'idea. La que no canvia d'idea soc jo; encara l'estimu.

" pobles, festa, descontrol ruina "

Si, ho se, fa massa temps que no em passe per aci, pero he començat 2º de Batxiller, porte dos dies i estic mes agobiada que Epi i Blas a un llit de belcro. Començarem de puta mare, sense horari, no feia falta que anarem Dilluns i tornem Dimarts i mos acrivillen a tots; examenes, deures per un fum, males noticies. I si a aixo li sumes els problemes personals ja te cagues.

Avui, vuic parlar d'un tema molt simple pero massa complexe al mateix temps; els tios. PERQUE COLLONS TORNEN A NOSALTRES QUAN VEUEN QUE ENS VAN A PERDRE? PERQUE? Ho sent, pero no tinc resposta a aixo. Simplement no ho antenc. No antenc que t'hajen estat diguen durant mes de dos mesos que no et volien, que nomes amics, dien-te que esperares un poc que se estava aclarant les idees i PAM, te la claven com el qui no vol la cosa. I tu ahi, aguantant com una idiota, sense saber que fer, perque en veritat son els teus sentiments contra el correcte, no? Osiga, tu sas tot el que sents per ell, pero despres penses; val la pena estar aixi per algu que no donaria ni la mitat del que done jo? Enserio que val la pena? Doncs no. Pero mentres arribes a ixa conclusio poden passar dies, setmanes, inclus mesos. I quan quasi ja estas ahi ahi, que tens la decisio tomada de; vaig a oblidarte d'una vegada per totes, et tornare a parlar quan no tinga sentiments cap a tu, ixa persona et torna a parlar, et torna a dir que esperes un poquet mes, de veritat, que pot ser tot vaja be i PAM la hem tornat a cagar. Tot el treball que t'ha endut tomar la decisio de oblidar-li encara que no volgueres, començara fer-ho, etc ... tot aixo, a la basura. I començes a dir; pero bueno, jo ara que faig? Espere un poc mes o continue amb la meua decisio? I ja no sas que fer. Es tantissim el que sents per ixa persona que et pot fer canviar d'idea en menys d'un segon i el pitjor de tot; tu sense saber-ho.

I una ultima cosa: que passa, que te que vindre un altre xic per a que et dones compte de les coses? Un altre a intentar estar amb mi per a que tu digues: ostia, si se la guanyen em quedare sense ella i no vuic perque en veritat es meua, pero de vegades i quan a mi m'abellix, esta clar. Pues sas que? QUE NO EM DONA LA REALISSIMA GANA, JODER! Sempre la mateixa historia, i al mateix capitol. Doneu-vos compte de que el teniu es el que hi ha, si no el voleu, una altra persona vindra, pero no jugueu amb ella com si fora una joguina, perque encara que vos coste asumir-ho, ixa persona te sentiments tambe, com qualsevol altra i li feu mal. 

Per aixo vuic intentar descobrir que collons passa a la ments dels xics per a fer-nos aquestes coses i tenir la ment tan tranquila sabent el que estan fent. O mes facil, vuic saber que passa per la teua ment i saber si de veritat que aquesta vegada es la ultima i la real.

" paràlisis orgàsmica quan em mires als ulls "

Bueno la veritat es que aquestes entrades deurien ser escrites per la nit, quan tens el conjunt de tot el que has fet al llarg del dia, pero com que jo no he fet massa com pa' esperarme a la nit i com que ara no tinc res que fer, pues vaig a fer-la ja. Pues aixo que avui pensava que estava inspirada i he intentat fer una canço amb la guitarra i ixes coses pero no, estava menys inspirada que Alex Ubago quan fa les seues cançons. Aixi que supose que tampoc estare inspirada en escriure un text d'ixos que vaig dir que escriuria quan ho estiguera.

Deixant ixe tema a banda, crec que no he donat massa datos de qui soc, ni on visc, ni de que va la meva vida, ni res. Res. Ara mateix soc anonima. Ah si si, ho soc. Doncs vaig a deixar-me de rollos i contar-ho, va.

Clara.17. Morena-Rubia depenent de l'estacio en la que ens trobem, varie, com els camaleons. 1,65 crec, o un poc mes, segons la meua cosina. Batxiller. Encara que amb molt de trompicons perque es lo pitjor del mon. Pais Valencià. Ah si si, he dit PAIS. Per si no quedava clar; soc independentista ( Vuic Països Catalans, per si encara no havia quedat clar ). La meua ideologia es clara; Terra Lliure. Vodzka roig, amb fanta de taronja o palo, i si no hi queda mes remei blanc, pero aixo com a ultim recurs. Ginebra, oh bendita ginebra. Amb llima, esta clar. Amics, no molts, pero bons. Ho aixo crec. Cine si, pero depen de la peli. El señor dels anells, molt. Tele el que mes; La que se avecina. Sense cap dubte. Movil, fua, massa. Encara que pensareu " no tindras una blackberry ... " ah pues si, tinc una. I no mes puc dir que es ... UNA PUTA MERDA DE MOVIL TIIIO. No vos compreu MAI uno, es el pitjor que han pogut traure al mercat. Musica. Ixe tema m'agrada massa, encara que no vuic allargar-ho molt. Musica en valencia, pop, rap, rock, INDIE. Bueno tot este rollo que ja sabeu. Molt de rock a la meua vida, massa crec jo. La musica es tot. Festera quan toca. Odie els animals. Amant de l'angles i Anglaterra. Vuic viatjar i coneixer coses pel mon. Moure'm. Ganes de viure.

Jo crec que per avui hem tingut bastant, aixi que em vaig a despedir que em fa mal l'esquena de estar aci escribint a ningu. 

" que per a inventar algo que no existeix, potser siga jo millor "

Pues això, que la veritat no se que faig ací, escribint a ningú y sense ninguna esperança de que aço ixca a la llum, pero tampoc es que ho intente molt. Tinc que advertir de que algunes coses de les que llegireu, no tindran cap sentit, encara que tampoc vuic que ho tinguen, nomes perque escric com em sent i em sent com escric i prou. Altres dies seràn sorprenents perque estarè inspirada en superarme a mi mateixa escribint un intent de poema o algo paregut. Doncs ja esteu avissats. Cada dia escriure una frase que m'agrade al final i au.

Com ja he dit, estic acabant i aci teniu la frase.

" i cada pas es un risc, pero de vegades es tan bonic arriesgarse"