Si, ho se, fa massa temps que no em passe per aci, pero he començat 2º de Batxiller, porte dos dies i estic mes agobiada que Epi i Blas a un llit de belcro. Començarem de puta mare, sense horari, no feia falta que anarem Dilluns i tornem Dimarts i mos acrivillen a tots; examenes, deures per un fum, males noticies. I si a aixo li sumes els problemes personals ja te cagues.

Avui, vuic parlar d'un tema molt simple pero massa complexe al mateix temps; els tios. PERQUE COLLONS TORNEN A NOSALTRES QUAN VEUEN QUE ENS VAN A PERDRE? PERQUE? Ho sent, pero no tinc resposta a aixo. Simplement no ho antenc. No antenc que t'hajen estat diguen durant mes de dos mesos que no et volien, que nomes amics, dien-te que esperares un poc que se estava aclarant les idees i PAM, te la claven com el qui no vol la cosa. I tu ahi, aguantant com una idiota, sense saber que fer, perque en veritat son els teus sentiments contra el correcte, no? Osiga, tu sas tot el que sents per ell, pero despres penses; val la pena estar aixi per algu que no donaria ni la mitat del que done jo? Enserio que val la pena? Doncs no. Pero mentres arribes a ixa conclusio poden passar dies, setmanes, inclus mesos. I quan quasi ja estas ahi ahi, que tens la decisio tomada de; vaig a oblidarte d'una vegada per totes, et tornare a parlar quan no tinga sentiments cap a tu, ixa persona et torna a parlar, et torna a dir que esperes un poquet mes, de veritat, que pot ser tot vaja be i PAM la hem tornat a cagar. Tot el treball que t'ha endut tomar la decisio de oblidar-li encara que no volgueres, començara fer-ho, etc ... tot aixo, a la basura. I començes a dir; pero bueno, jo ara que faig? Espere un poc mes o continue amb la meua decisio? I ja no sas que fer. Es tantissim el que sents per ixa persona que et pot fer canviar d'idea en menys d'un segon i el pitjor de tot; tu sense saber-ho.

I una ultima cosa: que passa, que te que vindre un altre xic per a que et dones compte de les coses? Un altre a intentar estar amb mi per a que tu digues: ostia, si se la guanyen em quedare sense ella i no vuic perque en veritat es meua, pero de vegades i quan a mi m'abellix, esta clar. Pues sas que? QUE NO EM DONA LA REALISSIMA GANA, JODER! Sempre la mateixa historia, i al mateix capitol. Doneu-vos compte de que el teniu es el que hi ha, si no el voleu, una altra persona vindra, pero no jugueu amb ella com si fora una joguina, perque encara que vos coste asumir-ho, ixa persona te sentiments tambe, com qualsevol altra i li feu mal. 

Per aixo vuic intentar descobrir que collons passa a la ments dels xics per a fer-nos aquestes coses i tenir la ment tan tranquila sabent el que estan fent. O mes facil, vuic saber que passa per la teua ment i saber si de veritat que aquesta vegada es la ultima i la real.

" paràlisis orgàsmica quan em mires als ulls "